El XV Congrés Nacional de Convergència no pot ser un congrés més. La situació actual de Catalunya necessita que des de tots els àmbits del catalanisme es protagonitzi una forta sacsejada que ens permeti sortir de la situació de perplexitat en què hem quedat immergits com a nació. Som davant d’una cruïlla històrica. Consolidar la Catalunya nació o resignar-nos a assumir una Catalunya subsidiària. Dibuixar nous horitzons de llibertat nacional o acceptar que l’Estatut retallat de 2006 és la fi del trajecte i que l’encaix de Catalunya està definitivament resolt en una Espanya que ni tan sols es defineix com a plurinacional. La Catalunya autònoma o la Catalunya sobirana.
Muscular la nació ha de ser la prioritat del catalanisme polític. Redefinir el “nosaltres” nacional, en un context molt diferent a aquell en què el catalanisme de principis del segle XX va fixar les seves bases. Avui ja no hi ha una homogeneïtat cultural i lingüística com aleshores, tenim una societat més complexa, més fragmentada, més diversa. D’altra banda, Espanya s’ha transformat profundament i, a banda de continuar negant la capacitat de Catalunya d’exercir amb plenitud els seus drets nacionals, avui té moltes més opcions d’esdevenir un referent cultural i identitari interessant per a molts catalans, que no pas aquella Espanya endarrerida, violenta i turmentada. I, tanmateix, la identitat catalana està en millors condicions que cap altra per afrontar els reptes del món globalitzat, amb la seva capacitat d’integració, de dibuixar un imaginari col·lectiu atractiu i modern en què la societat civil i els ciutadans són els protagonistes de la construcció quotidiana d’un projecte viu i radicalment democràtic
Convergència, doncs, ha de continuar treballant de manera prioritària per estendre la consciència nacional, amb aquesta identitat canviant que, això no obstant, manté en la llengua la seva columna vertebral. Consciència nacional quantitativa, que el màxim nombre de ciutadans se sentin reflectits en un projecte nacional compartit. Consciència nacional qualitativa, que del sentiment de pertinença a una comunitat nacional diferenciada se’n desprenguin conseqüències polítiques: la voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació i d’assolir la plena sobirania.
Per això, Convergència ha de consolidar i eixamplar l’espai de centralitat en la política catalana. El nacionalisme per ser operatiu necessita disposar d’un instrument d’expressió majoritària. El mapes polítics català i basc són diferents perquè hi ha partits de base nacional però, sobretot, perquè CiU i el PNB no adjectiven sinó que vertebren majories. Centralitat suposa sintonitzar en cada moment amb la majoria de catalans, oferint respostes als reptes del dia a dia amb rigor, credibilitat i confiança, alhora que s’és capaç de dibuixar horitzons d’esperança i ambició col·lectives. Combinar progrés econòmic i justícia social, igualtat i mèrit. Apostar de manera inequívoca per la sostenibilitat ambiental com a premissa bàsica per construir el món del segle XXI. Centralitat vol dir empatia, vol dir un estil proper i intel·ligible. Centralitat vol dir capacitat de bastir ponts, no només amb els altres partits, sinó sobretot amb els electors dels altres partits. Posar més èmfasi en els consensos que en les discrepàncies. I quan darrerament des de Convergència hem vist afeblida aquesta posició no ha estat per un discurs nacionalment més ambiciós, sinó per una tendència a la dretanització i per algunes actituds puntuals que ens han allunyat d’aquest centre de gravetat.
La força de Convergència rau en la filosofia que la va inspirar en el seu mateix origen. La voluntat d’aplegar sota un mateix projecte sensibilitats diferents amb l’objectiu de construir nacionalment Catalunya. Un partit - moviment, amb fronteres poroses i capacitat de trobar complicitats amb amplis sectors de la societat catalana. On la militància n’és la principal carta de presentació a cada racó del territori.
El Congrés, amb el lideratge consolidat d’Artur Mas, ha de permetre visualitzar aquesta Convergència oberta i plural, moderna i progressista, al servei de la construcció d’una Catalunya que no té cap altre límit que la voluntat del seu poble.
Muscular la nació ha de ser la prioritat del catalanisme polític. Redefinir el “nosaltres” nacional, en un context molt diferent a aquell en què el catalanisme de principis del segle XX va fixar les seves bases. Avui ja no hi ha una homogeneïtat cultural i lingüística com aleshores, tenim una societat més complexa, més fragmentada, més diversa. D’altra banda, Espanya s’ha transformat profundament i, a banda de continuar negant la capacitat de Catalunya d’exercir amb plenitud els seus drets nacionals, avui té moltes més opcions d’esdevenir un referent cultural i identitari interessant per a molts catalans, que no pas aquella Espanya endarrerida, violenta i turmentada. I, tanmateix, la identitat catalana està en millors condicions que cap altra per afrontar els reptes del món globalitzat, amb la seva capacitat d’integració, de dibuixar un imaginari col·lectiu atractiu i modern en què la societat civil i els ciutadans són els protagonistes de la construcció quotidiana d’un projecte viu i radicalment democràtic
Convergència, doncs, ha de continuar treballant de manera prioritària per estendre la consciència nacional, amb aquesta identitat canviant que, això no obstant, manté en la llengua la seva columna vertebral. Consciència nacional quantitativa, que el màxim nombre de ciutadans se sentin reflectits en un projecte nacional compartit. Consciència nacional qualitativa, que del sentiment de pertinença a una comunitat nacional diferenciada se’n desprenguin conseqüències polítiques: la voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació i d’assolir la plena sobirania.
Per això, Convergència ha de consolidar i eixamplar l’espai de centralitat en la política catalana. El nacionalisme per ser operatiu necessita disposar d’un instrument d’expressió majoritària. El mapes polítics català i basc són diferents perquè hi ha partits de base nacional però, sobretot, perquè CiU i el PNB no adjectiven sinó que vertebren majories. Centralitat suposa sintonitzar en cada moment amb la majoria de catalans, oferint respostes als reptes del dia a dia amb rigor, credibilitat i confiança, alhora que s’és capaç de dibuixar horitzons d’esperança i ambició col·lectives. Combinar progrés econòmic i justícia social, igualtat i mèrit. Apostar de manera inequívoca per la sostenibilitat ambiental com a premissa bàsica per construir el món del segle XXI. Centralitat vol dir empatia, vol dir un estil proper i intel·ligible. Centralitat vol dir capacitat de bastir ponts, no només amb els altres partits, sinó sobretot amb els electors dels altres partits. Posar més èmfasi en els consensos que en les discrepàncies. I quan darrerament des de Convergència hem vist afeblida aquesta posició no ha estat per un discurs nacionalment més ambiciós, sinó per una tendència a la dretanització i per algunes actituds puntuals que ens han allunyat d’aquest centre de gravetat.
La força de Convergència rau en la filosofia que la va inspirar en el seu mateix origen. La voluntat d’aplegar sota un mateix projecte sensibilitats diferents amb l’objectiu de construir nacionalment Catalunya. Un partit - moviment, amb fronteres poroses i capacitat de trobar complicitats amb amplis sectors de la societat catalana. On la militància n’és la principal carta de presentació a cada racó del territori.
El Congrés, amb el lideratge consolidat d’Artur Mas, ha de permetre visualitzar aquesta Convergència oberta i plural, moderna i progressista, al servei de la construcció d’una Catalunya que no té cap altre límit que la voluntat del seu poble.
0 comments:
Post a Comment