joseprull

DIARI DEL PLE - juliol 2008

2008-07-27T18:04:00.000-07:00

CONSTRUIR LA NACIÓ

2008-07-06T05:30:00.000-07:00

El XV Congrés Nacional de Convergència no pot ser un congrés més. La situació actual de Catalunya necessita que des de tots els àmbits del catalanisme es protagonitzi una forta sacsejada que ens permeti sortir de la situació de perplexitat en què hem quedat immergits com a nació. Som davant d’una cruïlla històrica. Consolidar la Catalunya nació o resignar-nos a assumir una Catalunya subsidiària. Dibuixar nous horitzons de llibertat nacional o acceptar que l’Estatut retallat de 2006 és la fi del trajecte i que l’encaix de Catalunya està definitivament resolt en una Espanya que ni tan sols es defineix com a plurinacional. La Catalunya autònoma o la Catalunya sobirana.

Muscular la nació ha de ser la prioritat del catalanisme polític. Redefinir el “nosaltres” nacional, en un context molt diferent a aquell en què el catalanisme de principis del segle XX va fixar les seves bases. Avui ja no hi ha una homogeneïtat cultural i lingüística com aleshores, tenim una societat més complexa, més fragmentada, més diversa. D’altra banda, Espanya s’ha transformat profundament i, a banda de continuar negant la capacitat de Catalunya d’exercir amb plenitud els seus drets nacionals, avui té moltes més opcions d’esdevenir un referent cultural i identitari interessant per a molts catalans, que no pas aquella Espanya endarrerida, violenta i turmentada. I, tanmateix, la identitat catalana està en millors condicions que cap altra per afrontar els reptes del món globalitzat, amb la seva capacitat d’integració, de dibuixar un imaginari col·lectiu atractiu i modern en què la societat civil i els ciutadans són els protagonistes de la construcció quotidiana d’un projecte viu i radicalment democràtic

Convergència, doncs, ha de continuar treballant de manera prioritària per estendre la consciència nacional, amb aquesta identitat canviant que, això no obstant, manté en la llengua la seva columna vertebral. Consciència nacional quantitativa, que el màxim nombre de ciutadans se sentin reflectits en un projecte nacional compartit. Consciència nacional qualitativa, que del sentiment de pertinença a una comunitat nacional diferenciada se’n desprenguin conseqüències polítiques: la voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació i d’assolir la plena sobirania.

Per això, Convergència ha de consolidar i eixamplar l’espai de centralitat en la política catalana. El nacionalisme per ser operatiu necessita disposar d’un instrument d’expressió majoritària. El mapes polítics català i basc són diferents perquè hi ha partits de base nacional però, sobretot, perquè CiU i el PNB no adjectiven sinó que vertebren majories. Centralitat suposa sintonitzar en cada moment amb la majoria de catalans, oferint respostes als reptes del dia a dia amb rigor, credibilitat i confiança, alhora que s’és capaç de dibuixar horitzons d’esperança i ambició col·lectives. Combinar progrés econòmic i justícia social, igualtat i mèrit. Apostar de manera inequívoca per la sostenibilitat ambiental com a premissa bàsica per construir el món del segle XXI. Centralitat vol dir empatia, vol dir un estil proper i intel·ligible. Centralitat vol dir capacitat de bastir ponts, no només amb els altres partits, sinó sobretot amb els electors dels altres partits. Posar més èmfasi en els consensos que en les discrepàncies. I quan darrerament des de Convergència hem vist afeblida aquesta posició no ha estat per un discurs nacionalment més ambiciós, sinó per una tendència a la dretanització i per algunes actituds puntuals que ens han allunyat d’aquest centre de gravetat.

La força de Convergència rau en la filosofia que la va inspirar en el seu mateix origen. La voluntat d’aplegar sota un mateix projecte sensibilitats diferents amb l’objectiu de construir nacionalment Catalunya. Un partit - moviment, amb fronteres poroses i capacitat de trobar complicitats amb amplis sectors de la societat catalana. On la militància n’és la principal carta de presentació a cada racó del territori.

El Congrés, amb el lideratge consolidat d’Artur Mas, ha de permetre visualitzar aquesta Convergència oberta i plural, moderna i progressista, al servei de la construcció d’una Catalunya que no té cap altre límit que la voluntat del seu poble.

DIARI DEL PLE - juny 2008

2008-07-06T05:27:00.000-07:00

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA: UN ESPAI D'IMPUNITAT

2008-06-05T13:32:00.000-07:00

A Terrassa hi ha un ampli espai d’impunitat per fer soroll amb una moto o un ciclomotor. La lluita contra la contaminació acústica fins avui no ha estat una prioritat per a l’Equip de Govern Tripartit. Les dades són prou eloqüents. L’any 2007 a Terrassa només es van fer 135 controls de soroll de vehicles d’aquest tipus. A Badalona, amb un parc mòbil de motos i ciclomotors similar al de Terrassa, en només nou dies es van fer 230 controls, exactament el doble que a la nostra ciutat, i en set mesos es van dur a terme 1.510 controls. Badalona ens ensenya que si hi ha voluntat política les coses poden canviar. Cal, doncs, fer un pas endavant ferm i decidit en la millora de l’entorn acústic de Terrassa, amb una campanya específica que obligui aquells que transgredeixen les ordenances i menyspreen els drets de la resta de ciutadans a corregir els elements sorollosos dels seus vehicles. Perquè si volem, podem.

EL DIARI DEL PLE - maig 2008

2008-06-01T15:38:00.000-07:00

EL DIARI DEL PLE - març 2008

2008-03-30T15:14:00.000-07:00

SEQUERA: MESURES QUE ARRIBEN TARD I MALAMENT

2008-03-26T17:17:00.000-07:00

Tard i malament. Les mesures que a corre cuita s’estan adoptant a fi de pal·liar la greu situació de sequera són l’expressió més evident d’uns governs tripartits, el català i el local, que massa sovint van a remolc dels esdeveniments. A nivell nacional, el Govern de la Generalitat ha perdut un temps valuós per tal d’evitar les restriccions que comencem a patir. Reutilització, dessal·linització (excel·lent) però, ara, precipitadament, transvasaments insostenibles des del Ter (mai no s’havia transvasat un volum similar d’aigua) i, d’amagat, des del Segre al Llobregat. El Tripartit està essent víctima del seu discurs demagog sobre l’aigua que va perpetrar des de l’oposició. I, mentrestant, continua renunciant a l’opció que avui per avui sembla més sensata: el transvasament del Roïne, el riu més cabalós del sud de la Mediterrània. A nivell local, l’Equip de Govern de Terrassa modifica l’ordenança de l’aigua un més després d’haver renunciat a fer-ho a instàncies de CiU, aleshores amb un plantejament que prioritzava les mesures de foment de l’estalvi. Ara, per contra, el Tripartit local decideix prioritzar les polítiques sancionadores. La bona notícia: l’actitud responsable dels terrassencs i terrassenques.

DIGNITAT INSTITUCIONAL

2008-02-25T08:13:00.000-08:00

Vergonyosa la visita del Secretari d’Estat Víctor Morlán a l’Estació de la Grípia. Vergonyosa l’actitud de l’alcalde promovent un acte d’electoralisme inadmissible a tres dies de l’inici de la campanya. El PSOE, que governa a l’Ajuntament, al Consell Comarcal, a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat i a l’Estat, ja fa temps que ha perdut les formes i actua com si el país fos la seva finca privada. Víctor Morlán ha estat el responsable de la crisi ferroviària més greu de tota la història de Catalunya, el principal exponent, amb Magdalena Álvarez, d’una Espanya incompetent i arrogant. I encara té la vergonya de passejar-se per Terrassa a visitar una estació que fa tres anys que hauria d’estar inaugurada. I, mentrestant, l’Alcalde li riu les gràcies en un acte de sucursalisme i submissió sense precedents. Morlán hauria de venir a Terrassa només a demanar disculpes i Pere Navarro, simplement, hauria de ser capaç de fer respectar la Institució que representa.

Evidentment, el Grup Municipal de Convergència i Unió no va voler fer de comparsa del PSOE i no va assistir a l’acte electoral de la Grípia. Perquè nosaltres encara tenim dignitat institucional.

YES WE CAN

2008-02-24T14:21:00.000-08:00

Barack Obama és un dels personatges més extraordinaris del panorama polític mundial. Obama parla d’intangibles: d’esperança, de justícia, de llibertat, de dignitat. És capaç de definir nítidament un “nosaltres” col·lectiu. “Yes we can” és un discurs mobilitzador, que apel·la el més interior de cada americà per desplegar tot el potencial humà de la nació. Avui per avui, Obama és una de les expressions més genuïnes d’allò millor que té la Política.

L’amic Damià Calvet em fa arribar una perla: la transcripció en anglès i la traducció en català del video “YES WE CAN” de Barack Obama.

Gaudiu-ne: és la força de les paraules que permeten dibuixar horitzons d’esperança col·lectiva:

It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.
Era un credo escrit en els documents fundacionals que declararen el destí d’una nació.
Yes we can.
Sí que podem.
It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom.
Ho xiuxiuejaven els esclaus i els abolicionistes quan obrien el camí de la llibertat.
Yes we can.
Sí que podem.
It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.
Ho cantaven els immigrants quan partien de costes llunyanes i els pioners que empenyien cap a l’oest contra implacables erms.
Yes we can.
Sí que podem.
It was the call of workers who organized; women who reached for the ballots; a President who chose the moon as our new frontier; and a King who took us to the mountaintop and pointed the way to the Promised Land.
Era la crida dels treballadors que s’organitzaven; de les dones que reclamaven poder votar; d’un President que va escollir la lluna com a nova frontera; d’un Rei que ens va portar al cim i ens va assenyalar el camí cap a la Terra Promesa.
Yes we can to justice and equality.
Sí que podem per la justícia i la igualtat.
Yes we can to opportunity and prosperity.
Sí que podem per les oportunitats i la prosperitat.
Yes we can heal this nation.
Sí que podem guarir aquesta nació.
Yes we can repair this world.
Sí que podem reformar aquest món.
Yes we can.
Sí que podem.
We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change.

Sabem que la batalla que ens espera serà llarga, però recordeu sempre que no importen quins obstacles s’interposin al camí, res pot interposar-se en el camí de l’empenta de milions de veus que volen un canvi.
We have been told we cannot do this by a chorus of cynics… they will only grow louder and more dissonant.
Hem estat advertits que no podem fer-ho per la cridòria dels escèptics... cada vegada serà més fluixa i més discordant.
We've been asked to pause for a reality check. We've been warned against offering the people of this nation false hope.
Ens han demanat que ens aturem i que tornem a la realitat. Hem estat avisats contra l’oferiment de falses esperances al poble d’aquesta nació.
But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope.
Però en la sorprenent història d’Amèrica, mai no hi ha hagut res de fals en l’esperança.
Now the hopes of the little girl who goes to a crumbling school in Dillon are the same as the dreams of the boy who learns on the streets of LA; we will remember that there is something happening in America; that we are not as divided as our politics suggest; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in the American story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea:
Yes. We. Can.
Avui les esperances de la nena que va a una escola ruïnosa a Dillon són les mateixes que els somnis del nen que aprèn pels carrers de LA; recordarem que alguna cosa està passant a Amèrica; que no estem tan dividits com diuen els nostres dirigents; que som un poble; som una nació; i que junts començarem el proper gran capítol de la història d’Amèrica amb tres paraules que ressonaran de costa a costa, des del mar fins al cel:
Sí Que Podem.

PSC: EL CRISPADOR CRISPAT

2008-02-20T08:50:00.000-08:00

Llegeixo, perplex, que el PSC de Terrassa ahir va fer una roda de premsa per acusar CiU de “crear crispació a la ciutat i dividir el moviment veïnal terrassenc”. Protagonitza la roda de premsa el primer secretari local del PSC, Josep Ballart. Aquesta sola dada ja seria suficient per desacreditar qualsevol plantejament dels socialistes: Ballart és la metàfora vivent de la interferència, des del poder i amb les eines del poder, a les entitats socials, culturals, veïnals de la nostra ciutat. Fins i tot, l’actual president de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa, en un acte inèdit, va haver de denunciar públicament les pressions de Josep Ballart en el funcionament ordinari de l’entitat.

Els arguments emprats pel PSC, a l’hora de fonamentar les acusacions es mouen també en el terreny del surrealisme:

Primer. “L’Associació per a la Millora de Ca n’Anglada ha emprat el revers d’una pancarta electoral de CiU per expressar les seves reivindicacions. Aquesta és la prova evident que CiU és al darrere de l’entitat.” El moviment okupa a Terrassa va utilitzar pancartes reciclades de CiU en diverses ocasions i, òbviament, mai ningú no va atrevir-se a fer cap afirmació com aquesta. És simplement absurd. Una altra cosa, però, és que l’Associació hauria de retirar immediatament aquesta pancarta. No tenia cap autorització per fer-la servir.

Segon. “Josep Rull s’ha reunit i es reuneix amb l’entitat”. I tant. Moltes vegades. Totes les que faci falta. No només amb aquesta entitat sinó amb totes les de Terrassa. Aquesta és la nostra obligació com a representants dels ciutadans. I quan ens reunim amb l’Associació per a la millora de Ca n’Anglada compartim plantejaments i, evidentment, tenim discrepàncies. Paradoxalment, CiU no s’oposa a la implantació de la zona blava a Ca n’Anglada (la pancarta diu exactament el contrari) ni al trasllat del poliesportiu per esponjar el barri.

El tema de fons, tanmateix, és més greu. El PSC posa en qüestió el dret d’una entitat a existir més enllà del moviment associatiu tradicional, l’estigmatitza i l’acusa de dividir i crispar. I és en aquest punt on CiU és intransigent: sempre estarem al costat de les entitats que pacíficament i democràticament vulguin aportar el seu actiu per millorar un barri o la ciutat.

Lamentem, que en algunes concentracions hi hagi hagut incontrolats. És inadmissible, però no podem acceptar que l’Equip de Govern Tripartit renunciï a exercir un paper d’arbitratge i mediador entre les diverses sensibilitats que hi ha a Ca n’Anglada.

Terrassa no necessitat exabruptes partidistes de volada curta, de crispadors crispats, sinó actituds generoses i compromeses que afrontin els problemes amb honestedat i fermesa.